INTRODUCCIÓ
L’aparició de la “tercera força”
· La psicologia humanista sorgeix com una concepció pròpia a la primera meitat del segle XX (anys seixanta) amb les aportacions dels seus principals representants: W. James, L. Bingswanger, M. Boss, G. Allport, A. Maslow, C. Rogers, R. May, V. Frankl, I. Fromm, R. Laing.
· En la seva aparició es poden identificar tres tipus d'influències:
- - Filosòfiques: Humanisme, Existencialisme i Fenomenologia.
- Socials i culturals: el malestar de la cultura que sorgeix com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, la consciència de l'amenaça atòmica i la guerra freda, la insatisfacció social que va culminar en els moviments contraculturals dels anys seixanta.
- Psicològiques: la psicologia humanista es presenta com una “tercera força” en ser una proposta alternativa a la psicoanàlisi i al conductisme (les dues grans forces de la psicologia en aquests anys). En síntesi, refusaven la psicoanàlisi per haver-se centrat exclusivament en l’anàlisi de la personalitat anormal i malalta i al conductisme per el seu anàlisi elementalista de les conductes aïllades acusant a ambdós movimentsde la seva actitud reduccionista, mecanicista i determinista. Es pretén recuperar l’ésser humà conscient i intencional.
Els postulats bàsics de la psicologia humanista
· La psicologia humanista és més un moviment que una escola.
· Bugenthal, primer president, va proposar aquests cinc postulats bàsics d'aquesta psicologia:
- L'home, com a home, sobrepassa la suma de les parts.
- L'home duu a terme la seva existència en un context humà.
- L'home és conscient.
- L'home té capacitat d'elecció.
- L'home és intencional en els seus propòsits, les seves experiències valoratives, la seva creativitat i el seu reconeixement de significació.
Tot i així, moltes de les afirmacions respongueren més a una concepció filosòfica de naturalesa humana que a un fet observable a la experiència, i encara que la majora dels seus fundadors reconegueren la importància de la ciència, el refús al model específic de la ciència imperant els va fer recórrer a un llenguatge més filosòfic, impedint-los per això una vertadera penetració en l’àmbit acadèmic. No obstant això, sí que van exercir una considerable influència en el marc clínic, creant clares escoles terapèutiques.
· L'Associació Americana de Psicologia Humanista proposa quatre postulats:
- Centració en la persona humana i la seva experiència interior, així com en el seu significat per a ella i en l’autopresència que això li suposa.
- Emfatització de les característiques distintives i específicament humanes: decisió, creativitat, autorealització...
- Manteniment del criteri de significació intrínseca, en la selecció de problemes a investigar en contra d'un valor inspirat únicament en el valor de l'objectivitat.
- Compromís amb el valor de la dignitat humana i interès en el desenvolupament ple del potencial inherent a cada persona amb si mateixa i amb els altres.
Autors destacats
Molts són els autors que podrien enquadernar-se en aquesta amplia defensa per l’humanisme; destacaré a dos dels més representatius perquè es pugui tenir una visió de com aquests postulats es concreten en algunes postures teòriques:
Abraham Maslow (1908-1970)
És considerat com un dels màxims difusors i més clar exponent del moviment humanista. Encara que va tenir una formació inicialment conductista i va ser assistent de Thorndike i de Harlow, posteriorment va abandonar aquesta línia de treballs pel seu interès en la psicoanàlisi i en la teoria de la Gestalt.
A part d’establir l’ideari humanista, la seva obra es va focalitzar en l’estudi de la motivació humana que la va definir com dirigida o orientada cap al desenvolupament personal, l’ “autorealització” i no exclusivament fonamentada en la satisfacció de les necessitats primàries. De fet, va realitzar una teoria jeràrquica de la motivació humana, en què les necessitats superiors sorgeixen quan les inferiors estan cobertes. Quantes més necessitats es satisfacin major serà el grau de salut i d’estabilitat de la persona, mentre que la insatisfacció d’aquestes necessitats és la que pot generar les psicopatologies.
La teoria jeràrquica de Maslow s’estén al llarg de cinc nivells:
En el primer nivell es troben les necessitats fisiològiques (aliment, beguda, son, etc.); si aquestes necessitats no són satisfetes no és possible accedir a les superiors. Per damunt aquest nivell trobem necessitats psicològiques, fins arribar a l’excel·lència.
En el segon nivell trobem les necessitats de seguretat, que s’agrupen entorn a la finalitat de trobar un cert ordre i previsió del medi ambient que faci que la persona es senti segura.
En el tercer nivell trobem les necessitats de pertinença i amor, que apareixeran quan les dues primeres estiguin satisfetes (trobaríem la necessitat d’establir relacions afectives, de pertinença a un grup, etc.)
En el quart nivell hi ha les necessitats d’autoestima, tant la d’estimar-nos a nosaltres mateixos com la de ser estimats pels altres.
Per últim trobaríem les necessitats d’autorealització, que s’assumiran quan els altres nivells estiguin superats i són les que permeten desenvolupar tot el potencial i les capacitats humanes.
Carl Rogers (1892-1987)
És un dels humanistes més reconeguts i influents. Va estar fortament influenciat pel psicoanalista Otto Rank que, allunyat de l’ortodoxia freudiana, fonamentava la seva teràpia en la relació afectiva i defensava l’autocomprensió i la posada en marxa de les forces curatives del propi pacient.
Rogers va treballar com a psicòleg de temes infantils i d’orientació, i paulatinament es va aproximar a la psicologia clínica generant una forma terapèutica que ha estat coneguda com a teràpia no directiva o centrada en el client. Aquest tipus de teràpia es basa en la idea que és el propi subjecte el que millor coneix el seu mon i la manera per on ha de conduir-se la resolució del seu problema. Té com a premisses fonamentals la confiança en la persona del client i el rebuig del paper directiu del terapeuta.
També va plantejar una teoria de la personalitat fonamentada en la seva experiència clínica que girava entorn a dos nocions essencials: l’organisme (psique i cos) i el concepte de self (de sí mateix, és a dir, la imatge subjectiva d’un mateix).
Les seves idees no directives no van quedar exclusivament en el camp de la teràpia i Rogers va realitzar, a la vegada, plantejaments educatius dirigits al camp de l’ensenyament i l’aprenentatge. Les seves propostes es concretaven en superar el model passiu, memorístic i mecànic tradicional, proposant la necessitat d’un aprenentatge significatiu, personal i vivencial.
 |
| Si el psicoterapeuta és capaç de canviar el context de relació adequat (ha de ser de comprensió, de companyia) necessàriament sempre es produirà creixement (igual que una planta), i la persona podrà desenvolupar-se i veure maneres de com créixer. Es tracta d’un enfocament no directiu. |
PRÀCTICA A DESENVOLUPAR
Hi ha una sèrie de comportaments que estan orientats a satisfer les necessitats vertaderes (els hem classificat segons els criteris del nostre professor Ernest):
A) Comportaments constructius: s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat. Mitjans adequats.
Per exemple, una persona que necessita parlar amb algú; truca i parlen. A més, li paga el cafè.
B) Comportaments destructius: s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica, però algú en surt perjudicat. Mitjans inadequats.
Per exemple, satisfer la necessitat de menjar robant, o si algú té necessitat de contacte, fer un xantatge emocional (com: si no, em suïcidaré); així aconsegueix que aquella persona es mantingui al seu costat.
C) Comportaments fallits: no s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica.
Per exemple, un pot estar necessitat d’afecte però només té sexe; el comportament no està orientat a satisfer aquella necessitat: és equivocat.
La part pràctica consisteix a posar exemples de 15 tipus de comportaments: tres (constructius, destructius i fallits) per cada un dels 5 nivells de la piràmide de les necessitats de Maslow. L’he fet amb la Tamara Robles i l’Alba Vàzquez.
1r nivell: necessitats fisiològiques
A) Comportament constructiu:
Una noia que ha sortit de festa, però al cap d’una estona té molta son i decideix acomiadar-se de la gent i anar-se’n a dormir.
B) Comportament destructiu:
Una noia que ha sortit de festa, però al cap d’una estona té molta son i demana a una altre persona, que té ganes de quedar-s’hi més temps, que l’acompanyi.
C) Comportament fallit:
L’endemà tens un examen molt important i t’has d’aixecar molt aviat. Vols anar a dormir aviat i dormir 8 hores però, com sol passar, quan un va al llit amb la idea de dormir-se ràpid no pot i encara et fiques més nerviós.
2n nivell: necessitats de seguretat
A) Comportament constructiu:
Un home necessita feina. Per tant, envia molts currículums, fa entrevistes i truca a molts llocs fins que un dia el truquen i li diuen que ja pot començar a treballar.
B) Comportament destructiu
T’assabentes que algú de la teva secció serà acomiadat, i per no perdre la feina dones les culpes d’un error (que a més va ser culpa teva) a un company teu perquè l’acomiadin a ell.
C) Comportament fallit
En comptes de buscar feina, em queixo a la gent que em trobo amb la finalitat que algú em truqui, però no faig res per buscar-ne.
3r nivell: necessitats d’amor i pertinença:
A) Comportament constructiu
Et trasllades a viure a un altre poble, i allà només coneixes a una amiga. Ella, però, et presenta nova gent i t’introdueix en el seu grup d’amics, que d’entrada ja t’han caigut molt bé.
B) Comportament destructiu
Per formar part d’un grup, et veus obligat a fumar per sentir-te acceptat.
C) Comportament fallit
Per no estar sol vas amb un grup amb qui no hi tens coses en comú i no t’hi sents acceptat, però a nivell social sembla que així pertanys a un col·lectiu i no estàs “marginat”.
4t nivell: necessitats d’autoestima:
A) Comportament constructiu
El professor us explica que s’ha de fer un treball individual; tu t’hi esforces molt per obtenir reconeixement i acabes traient un 10.
B) Comportament destructiu
Un alumne li ha tocat realitzar un treball amb un grup en què tots són molt aplicats (menys ell). Ell opta per no fer res, però el dia de la presentació oral actua com si ho hagués fet tot ell.
C) Comportament fallit
Un alumne li ha tocat realitzar un treball amb un grup en què tots són molt aplicats (menys ell). Ell opta per no fer res, i els seus companys no diuen res perquè no volen mostrar una mala imatge. El professor els posa un 10 i tota la classe els admira. Ell, però, en realitat sap que no ha estat gràcies a ell, tot i que no fa res per canviar-ho.
5è nivell: Autorealització:
A) Comportament constructiu
Una persona de mitja edat, que sent que té totes les necessitats satisfetes, pràcticament, decideix que per sentir-se realitzat del tot es dedicarà a fer serveis d’ajuda en una ONG.
B) Comportament destructiu
Una persona rica, jove i guapa que aparentment sembla que ho té tot i que s’hauria de sentir realitzada, en realitat pensa que la gent del seu voltant només la utilitza pels diners. Acaba agafant una depressió.
C) Comportament fallit
Es tracta d’un home ric que creu que cau molt bé a tothom però, en realitat, la gent només va amb ell pels diners.
REFLEXIÓ SOBRE LA PRÀCTICA
En aquesta reflexió trobo interessant parlar sobre dos temes en què m’ha agradat aprofundir:
Sobre la situació actual de la Psicologia Humanista
L’enorme quantitat de tècniques desenvolupades durant aquests últims anys, orientades a l’autoexpressió, l’autorealització i l’autogratificació han produït una imatge popular en què s’identifiquen o es confonen Psicologia Humanista i el Moviment del Potencial Humà. Aquesta situació planteja un vertader dilema, relatiu a la delimitació actual de la Psicologia Humanista: Segueix essent un problema psicològic o s’ha dissolt en la pràctica en un moviment sociocultural? No és tan senzill respondre aquesta pregunta...
Es pot considerar la Psicologia Humanista com una alternativa a les psicologies tradicionals, que encara no ha produït tots els seus fruits i, com a tal, continua tenint la seva justificació en el camp de la psicologia. Però, què queda de tot l’esforç històric que va suposar el naixement de la Psicologia Humanista? Podem distingir set objectius principals: el desenvolupament d’una teoria unificada, una major tendència cap al tractament dels aspectes cognitius, afectius, físics i espirituals, un desplaçament d’allò personal cap allò socio-polític i el medi ambient, una major acceptació sociocultural de la Psicologia Humanista aplicada, un augment de la investigació en el camp de la Psicologia Humanista i el desenvolupament de metodologies més adequades per l’estudi de la totalitat de l’ésser humà i un diàleg més obert entre les diferents escoles psicològiques i l’ humanisme. La contrastació d’aquestes prediccions amb la realitat actual pot fer-nos concloure que, tot i que no hi hagi indicis que la Psicologia Humanista hagi aconseguit un paper dominant a la societat, s’observa una creixent acceptació, encara que difusa, del seu enfocament.
Potser una de les causes que fan que la Psicologia Humanista sigui tinguda en tan poca consideració per la psicologia acadèmica radica en la falta de contribucions científiques significatives al camp del coneixement psicològic. Contràriament, la Psicologia Humanista ha produït un impacte enorme en l’àmbit sociocultural, en l’aprenentatge i coneixement experiencial: a través dels grups intensius, d’autoexpressió, de les diverses formes de teràpia, la vida de moltes persones ha experimentat canvis importants.
Així doncs, mentre que per alguns el moviment ha de romandre dins el camp psicològic, sota pena de destruir-se, per altres cal sobrepassar les fronteres de la Psicologia i obrir-la a nous horitzons, desprofessionalitzant-la i convertint-la en un moviment cultural, patrimoni de la societat.
A nivell personal considero que la Psicologia Humanista ha estat, en la pràctica, envaïda per tendències sorgides al marge de la seva inspiració, en no haver desenvolupat una metodologia pròpia. Això fa que trobem una Psicologia Humanista clarament diferenciada de les altres psicologies i produeix l’estrany efecte de veure agermanats en congressos a grups de moltes orientacions.
Dins la Psicologia Humanista, però, hi ha actualment multitud de tècniques, particularment de psicoteràpia o de “creixement personal” de les més diverses procedències, el denominador comú de les quals és difícil d’identificar. Per això resulta menys que inútil qualsevol intent de traçar una panoràmica del seu estatus actual.
La tendència present és encara fins a una major diversificació progressiva, de manera que ens trobem davant d’un gegant pragmàtic sense un referent teòric ben definit; pot posseir un enorme cabdal de tècniques, per una part, però presentar, per l’altre, greus problemes metodològics.
Podem concloure, com Moustakas (1985) que “humanista” no significa ja el mateix llavors que en l’actualitat, sinó que continua més bé entenent-se d’acord a les concepcions i valors propis de cadascú, relatius a la llibertat, la ciència, la fe, la naturalesa i l’experiència humanes.
Sobre les necessitats
Són moltes les perspectives que han tractat d’abordar el problema de les necessitats. La dificultat per establir amb concreció el caràcter i el límit de les necessitats humanes resideix en què aquestes sorgeixen del context concret en què els individus es desenvolupen. És l’estructura social la que determina l’ordre de prioritat de les necessitats. Aquesta dificultat es veu a més dificultada pel caràcter del propi sistema productiu, necessitat de crear artificialment necessitats la satisfacció de les quals (mitjançant el consum) doni sortida a allò productiu, completant així un cercle tancat: les necessitats no posseeixen un origen que sigui independent de la producció, sinó que són creades pel mateix procés que contribueix a incrementar la producció.
L’organització econòmica, encara que diu que s’acomoda als desitjos de l’home, acomoda de fet l’home als seus interessos, i ho fa cada vegada més àmpliament. Així el control, la gestió i la manipulació de la demanda s’ha convertit en una enorme indústria de ràpid creixement.
Aquesta creació de necessitats, imprescindible pel manteniment d’un sistema econòmic en constant creixement, es veu aguditzada (i convenientment promoguda per la publicitat) com a generador d’aspiracions i desitjos mai del tot satisfets i sempre creixents. És l’anomenada “producció pel desig”, derivada de ka creació d’aspiracions individualitzades per un aparell cultural; el desig s’assenta sobre identificacions inconscients i sempre personals amb el valor simbòlic de determinats objectes i serveis habitualment avui en dia en el camp socioeconòmic manipulats pels missatges publicitaris.
La necessitat sorgeix, doncs, del procés pel qual els éssers humans es mantenen i reprodueixen com individus i com individus socials, és a dir, com éssers humans amb una personalitat afectivo-comunicativa en un marc socio-històric concret.
Les necessitats humanes fonamentals són finites, poques i classificables, i són les mateixes en totes les cultures i en tots els períodes històrics. El que canvia, a través del temps i de les cultures, és la manera o els mitjans per la satisfacció de necessitats. El que està culturalment determinat no són les necessitats humanes fonamentals, sinó la satisfacció d’aquestes necessitats.
L’ésser humà és un ser de necessitats múltiples i interdependents, que s’han d’entendre com un sistema en el que s’interrelacionen i interactuen. No es satisfan, es viuen i realitzen de manera continuada i renovada. Són constituïdes en un moviment incessant d’un procés entre carència i potència. No existeix correspondència biunívoca entre necessitats i satisfactoris. Casa sistema en genera o no diversos tipus. El que canvien són les quantitats, qualitats i facilitats d’accés a determinats satisfactoris. Són el mode pel qual s’expressa una necessitat.
Dintre de les ciències socials es troben nombrosos termes com necessitats, desitjos, impulsos, instints, etc., per descriure la mateixa idea. Els seus significats no són iguals, però fan referència a una força interna de l’individu, que engendra un comportament l’objecte del qual està predeterminat. És important (en el màrqueting ho veiem clar) distingir els elements que estructuren la dinàmica del comportament de la persona des del moment en què s’originen.
No obstant això, les necessitats no s’estudien com un terme general, sinó que han de distingir-se altres conceptes íntimament relacionats, com:
Carència: es pot definir com una carència fisiològica no sentida pel cervell, que si no es satisfà pot fer perillar la vida de l’individu. Sovint es confon el concepte de carència amb el de necessitat, però el que en algunes societats pot semblar una necessitat bàsica en altres no serà acceptat, ja que no es considera que afecti a la supervivència.
La carència afecta al nivell més bàsic de la vida de l’individu, i està lligada a la part animal. Està relacionada amb les funcions vitals, i és innata.
Concepte de necessitat: quan s’arriba a un determinat nivell de carència, és a dir, quan aquesta es fa molt intensa, es transforma en necessitat. Podem definir la necessitat com una carència sentida pel cervell. La carència es transformarà en necessitat depenent de la resistència de cada individu i de les seves experiències respecte a la satisfacció de determinades necessitats.
Les necessitats ja existeixen en l’individu, sense que hi hagi cap bé destinat a satisfer-la. Poden ser modificades per la cultura, però no creades ni anul·lades.
Motivacions: la necessitat es converteix en un motiu quan assoleix un nivell adequat d’intensitat. Seria com la recerca de la satisfacció de la necessitat, que disminueix la tensió ocasionada per aquesta. Estan molt lligades a les necessitats, de manera que una mateixa necessitat pot donar lloc a diferents motivacions i viceversa.
El comportament motivat prové normalment d’una necessitat no satisfeta, i s’obté a través de diversos incentius que poden estar representats per productes, serveis o persones. Els incentius poden ser positius o negatius (tractem d’evitar aquests últims).
Desitjos: quan la recerca de la satisfacció de les necessitats es dirigeix cap a un bé o un servei específic, parlem de desig. És una motivació amb nom propi. Es diferencia de les necessitats genèriques en què, així com aquestes són estables i limitades en nombre, els desitjos són múltiples, canviants i contínuament influïts per les forces socials.
Finalment us deixo enllaços de vídeos, a tall d’exemple, que il·lustren l’objectiu del màrqueting de crear desitjos en els individus, fer els productes atractius i disponibles al consumidor, presentant-los com si no poguessin viure sense ells:
Una bona recerca d'informació, Anna Maria!
ResponEliminaBona pràctica!