Una vegada finalitzades les pràctiques, m’agradaria fer-ne una valoració i reflexió final. Estic molt contenta sobre la manera com s’ha fet aquest mòdul, ja que és difícil poder fer una pinzellada de les diverses escoles psicològiques amb el nombre de sessions que hem tingut. A més, fent-ho a través de pràctiques ha fet possible obtenir una base teòrica en què basar-nos, a partir de la qual hem pogut indagar més o menys i obligar-nos a buscar exemples –que és el que ens trobarem el dia de demà, a part que és una forma que els aprenentatges perdurin més-.
El fet de fer les pràctiques en equip o parella ha estat positiu, ja que serveix per motivar-nos i saber que no estem sols si sorgeix alguna dificultat. A més, penjar els treballs a Internet ha possibilitat una forma de comunicació entre els alumnes i el professor que no hauria estat viable de la manera clàssica, i que fa que ens anem acostumant a aquest món intercomunicat i digitalitzat, aprenent a fer bones recerques d’informació (saber seleccionar el que ens interessa i dir-ho en les nostres paraules).
I la reflexió final, tant temuda al principi ja que és el que més costa actualment, ha sigut el que ha acabat de fer-nos trobar sentit i obligar-nos a pensar sobre el tema de cada pràctica (al menys a mi). M’hauria agradat entrar en algun tema més, però també sé que és difícil pel temps que hem tingut i que ara, una vegada que tenim uns fonaments, cadascú és qui ha d’investigar en el que m’és l’atregui.
M’agrada molt estudiar Psicologia, i veig que encara li queda molt camí per recórrer i que en alguns aspectes no ho tindrà fàcil, però també sé que és de gran importància. Vivim en una societat complexa on existeix la oportunitat d’estar a l’aguait de totes les novetats que ofereix la tecnologia d’última generació com així també d’apreciar com viuen les persones amb alt poder adquisitiu. Es confon d’aquesta manera el ser amb el tenir, deixant de costat la pròpia individualitat i el propòsit a la vida per torçar el destí i pretendre ser l’altre.
La publicitat impulsa a comprar més coses de les que es necessiten i a gastar més del que es guanya; i lluny d’acceptar el nostre cosa, la majoria desitja assemblar-se als patrons que la moda imposa. L’alineació que pateix l’home modern el submergeix en un estat de dubte, temor i inseguretat perquè ha perdut el seu propi essencial, que és el marc de referència que necessita per poder viure amb harmonia una vida natural.
L’alineació és la pèrdua de la identitat. Si l’home no sap qui és tampoc pot desenvolupar-se, créixer, ni tenir projectes; i el fracàs, aquesta experiència que destrueix l’autoestima, és el millor mestre que necessita per aprendre a recuperar el propi camí.
No hi ha una fórmula per viure, perquè la vida és com una novel·la sense llibret que obliga a ser creatiu a cada moment. El psicòleg en els nostres dies és l’únic recolzament de confiança per aprendre a escoltar-se a sí mateix i arribar a entendre’s i a conèixer-se millor.
Es tracta d’un professional entrenat per saber escoltar, senyalar i mostrar totes les alternatives que no s’aconsegueixen veure quan es viu una vida inconscient. És l’únic que pot trobar la manera que una persona que està patint s’adoni que el dolor no es pot evitar però que sí que podem estalviar-nos el patiment; que és el sentiment que s’experimenta quan no s’accepta la realitat tal com és.
L’home necessita viure molts anys de patiment per arribar a entendre que la majoria de les coses no es poden controlar, perquè si han de passar, passaran de totes formes, independentment del que ell faci.
Aquesta vida alineada que ens toca viure necessita de la participació permanent d’un psicòleg. Algú que recolzi les decisions, que enforteixi l’autoestima, que mostri els efectes perniciosos que tenen el maltractement, l’egoisme i la falta d’amor.
Els problemes familiars no es resolen sols perquè l’hàbit crea un sistema de relació cada dia més estructurat i més difícil de modificar. La gent no vol asseure’s en família per parlar dels problemes i sense un interlocutor no compromès que escolti sense parlar, segueixen sols defenent les seves postures personals en permanent batalla, amb l’objectiu de guanyar la lluita però arriscant-se a perdre els afectes. A vegades la por a perdre l’amor exposa a perdre la pròpia identitat perquè no se sap que no es pot estimar sense abans estar content amb un mateix.
L’altre estima a algú principalment perquè és diferent a tota la resta; no obstant quasi tots s’esforcen per no ser ells mateixos i volen desesperadament assemblar-se als altres. Els missatges contradictoris dels pares afecten als nens sense que se n’adonin. Ells estimen els seus fills, però sense saber-ho els estan fent mal.
El psicòleg tracta de modificar la comunicació familiar que moltes vegades transmet valors oposats. Viure en parella és una experiència que pot resultar demolidora, generalment perquè cada un dels seus integrants no està disposat a renunciar a viure com una persona sola.
Quan no existeix consciència de “nosaltres” no hi ha possibilitat de formar un bon vincle, perquè prevaldrà el teu i el meu que servirà per fomentar la discòrdia; perquè una parella significa viure una individualitat que es desenvolupa i creix, per compartir-la amb amor.
Les diferents etapes de la vida ens enfronten a nous desafiaments i a noves experiències que poden ser molt més gratificants que les anteriors; perquè la vida és evolució fins a l’últim dia de la nostra existència i és inútil aferrar-se a velles fórmules, perquè els nous reptes exigeixen sempre noves estratègies.
(E. Schrödinger, Mente y Materia) La importància de la Psicologia ha obligat a més a més a inserir-la en totes les àrees de la societat que impliquen relacions humanes. La Psicologia del nou segle, després dels pioners i del desenvolupament de les grans escoles, es troba davant nous desafiaments, i s’haurà de conformar com un saber sòlidament format i integrat (en sí mateix i amb les altres disciplines de l’home) sobre la complexitat de l’humà. No hauríem d’oblidar, finalment, aquesta observació de Bertrand Russell:
“...Tota la matèria prima del nostre coneixement consisteix en successos mentals de la vida de persones separades. En aquesta regió, doncs, la Psicologia és la instància suprema”.
